- Ressonància magnètica (IRM): es basa en l’alineació magnètica de partícules atòmiques en els teixits del cos, bombardejades amb ones de radio. Això fa que les partícules emitin diferents senyals de radio segons el tipus de teixit del que es tracti. Un elaborat sistema de Software converteix aquesta informació en una imatge tridimensional de qualsevol part del cos, anomenada tomografia computaritzada, també anomenada correntment escaneig d’aquesta manera sembla una radiografia grisenca de teixits diferents y clarament delineats.
- IRM funcional (IRMF): actua sobre el IRM afegint la demarcació de l’àrea amb intensa activitat cerebral. S'indueix el tret neuronal amb l'addició de glucosa i oxigen, normalment transportats en sang. quan una àrea del cervell es dispara aquestes substàncies flueixen cap allà i el IRMF fa visible les àrees on hi ha més oxigen. El cervell necessita aproximadament mig segon per reaccionar davant l'estímul. La IRMf està provant ser la tècnica d'exploració mes gratificant. Però és molt cara i moltes vegades els cartògrafs del cervell es veuen obligats a compartir una màquina amb metges que tenen necessitats més urgents que les seves. Per aquesta raó, gran part del treball experimental es fa encara amb una tècnica més antiga.
- Tomografia d’emissió de positrons (TEP): arriba a un semblant resultat que el IRMF. Les imatges del TEP són molt clares encara que no aconsegueixen l’alta resolució de la IRMF. A més, és necessari injectar una dosis mínima de radioactivitat, per seguretat normalment no es permet fer més d’un escaneig per any.
- Espectrografia pròxima mitjançant raigs infrarojos (EPRI): també produeix imatges basades en la quantitat de combustible consumida per cada part del cervell en un moment determinat. Opera projectant sobre el cervell ones de llum de l’àrea baixa dels espectre y mesura llavors la quantitat variable que reflecteix cada àrea. La EPRI és més barata que el IRMF encara que no dóna una imatge clara del que passa en les regions més profundes.
- Electroencefalografia (EEG): mesura les ones cerebrals. Aquestes ones mostren canvis característics segons el tipus d’activitat cerebral que s’estigui produint. La EEG mesura y registra aquestes ones recollint les senyals a través d’elèctrodes aplicats al crani. L’última versió de la EEG agafa referències de varies dotzenes de llocs diferents i les compara entre elles, construint d’aquesta manera una imatge de l’activitat segons va variant per el cervell. La cartografia del cervell que es realitza a través dels electroencefalogrames sol utilitzar potencials relacionats a l’esdeveniment (PRE), el que simplement vol dir que cada espiga elèctrica es veu en relació a un estímul determinat: una paraula o un contacte, per exemple.
- Magnetoencefalografia (MEG): s’assembla al EEG en que recull senyals de l'oscil·lació neuronal però ho fa registrant el ínfim pols magnètic que les neurones emeten, en comptes dels potencials elèctrics. Aquest mètode d'exploració del cervell està encara en bolquers. Entre d'altres limitacions, els senyals són molt febles i qualsevol interferència les oculta o distorsiona fàcilment. No obstant això, la tècnica té una enorme importància potencial, ja que és més ràpida que qualsevol altra tècnica d'exploració i per tant pot registrar canvis de l'activitat cerebral amb més exactitud que la que s'aconsegueix amb l'EEG.
- Imatge multimodal (IMM): s’està estenent cada vegada més. Combina dos o més tècniques diferents per donar una imatge més completa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario