L'enfermetat de l'Alzheimer és una afecció neurològica que es produeix en una destrucció lenta i irreversible de certes cèl·lules del cervell, neurones i sinapsis en la escorça cerebral. Aquesta pèrdua resulta en una atròfia de les regions afectades, incluint una degeneració en el lòbul temporal i parietal i parts de l'escorça frontal. Afecta principalment a las persones d'edat avançada i els seus primes símptomes es manifesten en la pèrdua de memòria. No existeix ningun tractament curatiu, però si medicaments per frenar l'evolució de l'enfermetat.
Factors de risc
Es sap com reconèixer el problemes mentals i les disfuncions cerebrals relacionades amb l'Alzheimer, però es desconeix l'origen precís d'aquesta degeneració. Els estudis mostren un cert nombre de factors de risc; entre ells, el més evident es l'edat, persones majors de 65 anys es veuen afectades. En Espanya tenen aquesta enfermetat 800.000 persones (un de cada cinc espanyols majors de 80 anys). El segon factor de risc es la herència. També se sap que les dones son més propenses que els homes, i que la fragilitat vascular (arteriosclerosis, hipertensió, diabetis) poden tenir la enfermetat. Altres factors de risc son antecedents de depressió o de traumatisme cranial, la exposició al alumini i un nivell intel·lectual baix.
Les lesions del cervell
Quan les lesions s'extendeixen per les diferents regions del cervell, certes funcions es perden, lo que explica els símptomes i els canvis de comportament que consten en els malalts.
Diagnostic
No existeix un medicament que pugi diagnosticar l'enfermetat amb certesa. El diagnostic es base en el cúmul d'un conjunt de criteris: la historia de la persona i l'estudi neurològic aportant precisió sobre la naturalesa dels problemes i sobre el tipus de demència. A més a més, els anàlisis de sang i les proves de diagnòstic per la imatge permeten descartar altres causes de senilitat i recolzen el diagnostic.
El diagnostic precoç es un element essencial per recolzar el millor tractament possible.
Els símptomes
La paraula demència s'aplica a les enfermetats cerebrals adquirides (no presents en el naixement) que convinguin a un deteriorament progressiu del funcionament intel·lectual. Les possibilitats de que un individu afectat de demència s'adapti al seu entorn disminueixen, lo que l porta a una pèrdua d'autonomia. Les sospites de que algú tingui aquesta enfermetat sorgeix davant l'observació de diversos problemes associats, que es desenvolupen de manera progressiva i irreversible:
- la pèrdua de memòria. El principi s'obliden els fets recents, després el llunyans
- la dificultat d'organització i realitzar feines senzilles, com omplir formularis, seguir unes instruccions, fer la compra...
- la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat. Canvis d’humor repentins
- els problemes de comunicació. S'obliden paraules, que es substitueixen per altres, la comprensió s'altera, la conversació es fa impossible.
- l'oblit progressiu dels actes de la vida quotidiana (vestir-se, dutxar-se,...)
- la impossibilitat de reconèixer els objectes quotidians i els rostres.
- la mort. En molts casos es perden les funcions corporals i moren.
Tractaments
Fins ara no es coneix ningun tractament que permet curar l'enfermetat d'Alzheimer o detindré per complet la seva evolució.
- Certs medicaments poden atenua les pèrdues de memòria, els problemes de llenguatge i el raonament. Peró no son eficaços en totes les persones afectades, i els seus afectes nomes duren un temps determinat.
- La rehabilitació i la estimulació poden ajudar a mantindre una certa autonomia i solen representar una ajuda per les persones que envolten el malalt.
Curiositat
Es demana al pacient que dibuixi un rellotge i indiqui les hores i el punt central de les agulles. Llavors se li demana que dibuixi la col·locació de les agulles marcant les 11 hores i 10 minuts. Els malalts que tenen Alzheimer solen dibuixar les dos agulles al mateix costat (una sobre el número 11 i l'altre sobre el número 10, en lloc de sobre el dos)
No hay comentarios:
Publicar un comentario