Els sentiments

Un sentiment és l'estat interior d'un animal o una persona que experimenta una emoció. La psicologia busca analitzar els components fisiològics dels sentiments al cervell, a banda de la seva importància com a condicionants de la ment. El sentiment vincula el subjecte amb un objecte, l'ordena i el configura, ja que la persona no pot ser mai neutre davant el món.

Hi intervé la memòria humana, ja que les experiències passades amb estímuls similars provoquen reaccions afectives concretes, que només varien si canvia la vivència. Per això és falsa la dicotomia entre raó i sentits, ja que tota vinculació és alhora afectiva i cognitiva, en tant que l'ésser humà és reflexiu i no pot evitar pensar i sentir respecte els seus propis sentiments.

Els antics creien que el sentiment era una alteració de l'ànima i més endavant es va associar al cor com a òrgan (mentre que el pensament racional seguia al cervell). D'aquí que moltes expressions per definir els sentiments parlin del cor. En realitat, però, el sentiment afecta a la ment i a tot el cos, es poden trobar símptomes d'alteració a tot l'organisme quan s'experimenta una emoció intensa. La intensitat d'un sentiment està en relació inversament proporcional a la seva duració, per un mecanisme de defensa del cos, que tendeix a l'homeostasi o equilibri.

Els sentiments sorgeixen amb l'etapa de socialització i acaben afectant l'escala general de valors de l'individu.

Bibliografia:
-Diccionario de los sentimientos de José Antonio Marina i Marisa López Penas
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Sentiment